Quan sembla del tot demostrat que els estatuts d’autonomia no són les eines adequades per a avançar cap al ple reconeixement de la nació catalana i dels drets que se’n deriven, i quan és cada cop més evident que encara que canviï la correlació de forces a les corts espanyoles, el robatori, l’espoli fiscal a què són sotmesos els Països Catalans, no s’atura, quan tot això és més evident que mai, els partits que governen a la Generalitat principatina, així com l’anomenada primera força de l’oposició, continuen escenificant uns debats tramposos i sense solució, el de la negociació d’un finançament que tots sabem que seguirà sent profundament injust i el de la defensa d’un estatut que ja va néixer coix i que no ha parat de rebre retallades des del primer dia.



La gent de la CUP pensem que cal replantejar el debat des de la base. Oblidar-nos de fer més suportable la nostra submissió al Regne d’Espanya o a la República Francesa i plantejar-nos, amb totes les conseqüències, si volem o no seguir formant part d’aquestes anacròniques estructures polítiques. El que ens cal és poder decidir sense límits, exercir el dret a l’autodeterminació, i per aconseguir-ho és necessària la implicació de tots i totes, des de pobles, viles i ciutats, des dels moviments socials que treballen en defensa del territori, dels drets socials per tothom o de la llengua i la cultura. Enfrontant dos models de país, un de regional i subordinat, on la gestió del territori, els recursos naturals i l’energia continuïn estant en mans de bruts interessos corporatius i on les persones que hi vivim tinguem drets diferents segons l’origen o el tamany del compte corrent, o un altre en què els Països Catalans siguin sobirans per poder establir lliurement les relacions en pla d’igualtat amb les nacions veïnes, on projectes com el de la MAT o els plans hidrològics al servei de l’especulació immobiliària no hi tinguin lloc, on tots i totes tinguem els mateixos drets ciutadans i socials i on la llengua catalana sigui l’eina primera d’integració i socialització. Un país, en definitiva, des del que puguem ser realment solidaris amb tots els pobles de la terra que lluiten per la seva llibertat i per un ordre mundial basat en la cooperació i la justícia.

És l’hora de triar entre continuar cagant-la, defensant estatuts que perpetuen l’ocupació, o optar definitivament i decididament per la independència.



És l’hora que tu també triïs. Quin dels dos models de país vols? Si, des del teu poble, vila o ciutat, vols participar en la lluita per uns Països Catalans nacionalment lliures i socialment justos pots incorporar-te al projecte de la CUP, posant-te en contacte amb l’Assemblea Local més propera o adreçant-te a l’adreça
[email protected] .

CONVOCATÒRIES 11 SETEMBRE

VILASSAR DE MAR - 12 h  ofrena floral al monument Rafael Casanova