La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va aprovar aquest diumenge la ponència 'Un pas endavant', en què es reforça l'organització després de les eleccions municipals de l'any passat, en què la candidatura va passar d'una vintena de regidors a més d'un centenar, va assolir representació en Consells Comarcals i governs municipals i va aconseguir posicionar-se com una alternativa necessària.

Amb un Teatre Bartrina de Reus ple de gom a gom, els militants de la CUP van debatre i votar assembleàriament esmenes per definir i polir els serrells d'un document, la ponència política i organitzativa, que ha de menar l'activitat de l'organització en els propers mesos. Va ser un debat viu i intens que es va allargar durant tot el dia.

Amb aquesta Assemblea Nacional, la militància va aprovar l'adaptació de la CUP a la nova realitat amb un reforçament de les estructures organitzatives de la CUP, com el Secretariat Nacional, el Consell Polític i les Assemblees Territorials amb l'objectiu de dotar les assemblees de la CUP de totes les eines necessàries per desenvolupar la seva tasca amb la màxima eficiència.

L'ambició de la CUP en aquesta Assemblea Nacional era la d'esdevenir 'un motor polític en el procés de construcció i articulació de la unitat popular' rebutjant així 'limitar-se a exercir un paper de representant institucional de les lluites populars i impulsant la mobilització, l'agitació i la participació activa en les lluites socials'. Per això, l'assemblea també va servir per dotar l'organització de mecanismes, comissions de treball, per perfilar i detallar un discurs nacional que avanci cap a la construcció de la Unitat Popular.

Creació d'una taula de coordinació de l'esquerra independentista

La ponència insistia en la necessitat de coordinar-se amb aquelles forces polítiques que comparteixen amb la CUP els seus objectius estratègics i que han de permetre la definició d'un programa polític d'alliberament nacional i social. Per aquest motiu la CUP es va fixar com a objectiu la creació d'una taula de coordinació de les diferents organitzacions i sectorials de l'esquerra independentista.

Expansió als Països Catalans

Un altra dels punts destacats de la ponència que va aprovar la militància va ser avançar en l'aposta decidida pel creixement i la consolidació dels nuclis ja existents prioritzant l’expansió de la CUP a tots els Països Catalans, sobretot on encara no té implantació, com les Illes, les Terres de l'Ebre, els Pirineus, el País Valencià, Andorra i la Catalunya Nord.

Debat sobre les autonòmiques el primer trimestre del 2013

L'Assemblea Nacional va aprovar incloure una esmena de la territorial del Maresme que fixava la decisió de concórrer o no a les eleccions a la comunitat autònoma de Catalunya durant el primer trimestre del 2013. A banda, també es va donar el vistiplau a afavorir les condicions perquè aquesta opció sigui possible més aviat que no pas tard.

Nou sistema de finançament i nous membres al Secretariat

L'assemblea també va aprovar un nou model de finançament de l'organització a través de la qual les assemblees locals aportaran un 10% dels ingressos a la caixa nacional.

També es va aprovar l'entrada de dos nous membres al Secretariat Nacional per suplir dues vacants. Es tracta d'Artur Rubinat, de Seva, el candidat que va obtenir més vots, i Laia Altarriba, de Vilafranca del Penedès.

Eudald Calvo: 'Si la CUP es presenta a les eleccions ho farà amb totes les cartes sobre la taula'

En un article a Llibertat.cat, el regidor de la CUP a Argentona i conseller comarcal del Maresme, Eudald Calvo, valora l'assemblea nacional i destaca que la decisió de la CUP respecte les eleccions autonòmiques és la d''estudiar aquesta qüestió amb temps, comptar amb més consens que l'actual i crear les condicions necessàries per poder-ho fer amb condicions'. 'Si la CUP es presenta a les autonòmiques ho farà amb totes les cartes sobre la taula i amb preparació, no podem presentar-nos sense consolidar l'estructura organitzativa nacional, sense el finançament nacional necessari, sense un discurs nacional unificat i consolidat en totes les qüestions (o la majoria almenys) i amb un ampli consens de moviment sobre la idoneïtat de presentar-s'hi', afirma.

Albert Botran: 'Ara l'abast de l'organització és un altre'

El membre del Secretariat Nacional Albert Botran explica en una entrevista a Vilaweb les característiques de la ponència aprovada. En aquest sentit, assenyala que 'hi havia òrgans interns amb una funció dinamitzadora que s'havia de redefinir, perquè ara l'abast de l'organització és un altre. Calia donar un paper a una estructura intermèdia entre les assemblees locals i el secretariat, com són les assemblees territorials, i així ho hem fet: han adquirit un paper més central. També calia definir el model de finançament i una altra manera d'estructurar els debats polítics, tenint en compte des del moviment per l'autodeterminació a les lluites populars'.